A Europa, el porta-empelt empleat, de manera general, és el franc: Juglans Regia. Té bona afinitat amb les varietats cultivades. Segons sigui la procedència, té un sistema radicular format per arrels més o menys fines, cosa que facilita una millor reacció al trasplantament.

També es va emprar en noguera negre: Juglans nigra. El seu avantatge és una major tolerància a malalties de l'arrel, principalment Phytofthora. No obstant això és sensible a Black-line, un accident produït per un virus, cherry leafroll virus, que és tolerat per J.Regia i no per J.Nigra, de manera que en arribar la infecció al punt d'empelt es desseca la part superior l'arbre. Això ha conduït a la seva pràctica total eliminació com porta-empelt.

En U.S.A. el porta-empelt més emprat és el Paradox, un híbrid de Juglans Hindsii (noguera negre de Califòrnia) i J. Regia. No obstant això s'han donat grans fracassos a causa del Black-line, el que ha portat a buscar nous portaempelts.

Actualment, a Europa, disposem de dos portaempelts híbrids: mj 209xRa i Ng23xRa, desenvolupats per plantacions destinades a fusta, de gran vigor i ben adaptats a terrenys alcalins. Els primers resultats en l'ús com portaempelts, per varietats de fruita, són esperançadors, pel seu vigor i uniformitat. No hi ha experiència de molts anys, per conèixer la seva sensibilitat a Black-line. Procedeixen de creus de J. Regia x J.Nigra, creuats, al seu torn amb J. Regia. Actualment es multipliquen per llavor, procedent d'arbres de plantacions aïllades i controlades, en espera d'obtenir multiplicats in-vitro.

En U.S.A. S'empra el Vlach, un paradox clonal de gran vigor, multiplicat in-vitro, i dos nous portaempelts: VX211 i RX1, clonals, multiplicats in-vitro, seleccionats per la seva resistència a nematodes, malalties de les arrels, etc. RX1, és moderadament resistent a Phtopthora, de vigor mitjà i s'està provant la seva resistència als nematodes. VX211, un altre paradox, és considerat tolerant als nematodes. Fins ara no estan disponibles en els vivers europeus.

Un porta-empelt en estudi és la Pterocarya stenoptera, el qual presenta la màxima resistència coneguda a Phytophthora, però amb falta d'afinitat en algunes varietats. Pel que sembla presenta també millor tolerància als nematodes que els altres portaempelts.

 Altres portaempelts, estan sent estudiats a França i Estats Units, que estaran disponibles en els propers anys.