LA NOGUERA un conreu de futur,

La sobreproducció de diferents espècies de fruita i la manca de rendibilitat de les explotacions, obliga a buscar alternatives per aquelles terres amb vocació fruitera.

El conreu de la noguera per producció de nous pot ser una alternativa vàlida per les zones que presenten condicions adequades. 

Producció i comerç al mon

    Segons dades de la  Foreing Agricultural Service/USDA de l'any  2010:

     País                                 Producció (tm., en closca)   Consum intern (Tm.)

     Xina                                560.000                                   568.000

     USA                                396.400                                   162.500

     Ucraïna                           100.000                                   157.700

     Turquia                             88.000                                   121.654

     EU-27                               66.000                                   157.000

     Índia                                  37.000                                    16.500

     Xile                                   32.500                                        -----

Altres països consumidors, i no productors, son: Rússia :36.500 Tm., Japó: 35.000 Tm., Corea:22.000 Tm. Canadà 17.500 Tm., etc.

 Els principals productors d'Europa son: França (41.000 Tm), Romania (38.000 Tm), Italia (16.000 Tm). Espanya produeix unes 10.000 Tm. (Font: FAOSTAT/2009). (modificada puntuació)

Els primers exportadors de nous al mon són els EUA , amb un 45% del comerç total ( 245.000 Tm.), seguitsd’ Ucraïna (85.000 Tm.) Xile (28.900 Tm.) EU-27 (22.900 tm.)i Xina (11.000 Tm.).

Els principals importadors de nous son: EU-27 (114.600 Tm.), Turquia (42.000 Tm.), Rússia (36.500 Tm.), Japó (30.300 Tm.), etc. Entre els països europeus, els principals importadors són:  Alemanya, Espanya i Itàlia.

Exigències del conreu

La noguera es una planta exigent. Requereix un terreny filtrant (tem la humitat a l'arrel) i profund. Precisa , segons varietats, entre 600 i 900 hores de fred a l'hivern per garantir una producció acceptable. A més, cal estudiar les diferents varietats disponibles per garantir la brotació en època fora de risc de gelades tardanes a la primavera. Aquestes gelades malmetrien els brots de l'any, que donen lloc a flors i fruits.

La noguera, precisa reg abundant i també adob. En realitat cal tractar-lo com la majoria de  fruiters.

Varietats

Les varietats clàssiques, d'origen francès, son de britació molt tardana, adaptades al seu clima d’origen. La més coneguda es la Franquette, de gran qualitat gustativa però de molt lenta entrada en producció i producció reduïda. Cal limitar-la a zones fredes o de muntanya perquè és molt exigent en hores de fred, fins l'extrem de no produir pràcticament cap flor en zones molt càlides. És una molt bona varietat pol·linitzadora per les varietats de Califòrnia, perquè les flor masculines apareixen molt tard. Només produeix en brots terminals, cosa que limita la seva productivitat. Altres varietats clàssiques d'origen francès, de menys interès, son: Parisienne, Mayette, Ronda de Montignat, Corne o Mabbot.

Una varietat, d'origen francès, molt productiva, de gran calibre i brotació en època mitjana, és la Lara. Té una important producció en brots laterals. En les nostres condicions es molt sensible a la bacteriosi. Presenta un bon mercat com a nou verda per la seva precocitat.

Mes recentment l'INRA, a França, ha obtingut noves varietats per hibridació: Fernette, introduïda el 1995 al mercat, és una excel·lent pol·linitzadora de les varietats americanes i brota a 25-30 d'abril i Fernor, també introduïda l'any 1995, amb brotació com la Fernette i vigor mitjà, és una bona varietat per produir en determinats climes perquè es poc sensible a l'antracnosi i moderadament a la bacteriosi. Ambdues varietats son creuaments entre Franquette i Lara.

En les nostres condicions climatològiques les millors varietats són les varietats d'origen californià (Universitat de Davis, principalment) les més aconsellables i, gairebé les úniques plantades actualment.

La major part de les plantacions antigues a Califòrnia, eren de les varietats Hartley i Serr. Altres varietats antigues com  Payne, Pedro, Tejama, Amigo, Vina, Chico han estat complidament millorades per les mes noves, que es descriuen a continuació.

Hartley

És descoberta l'any 1915. La  brotació es dona 20 dies després de Serr, però te només un 10% de floració lateral cosa que li dona una producció baixa i l'entrada en producció es lenta. La nou és d'excel·lent qualitat. Una varietat per llocs amb risc de gelada.

Serr

 És una planta de gran vigor. Te un 50% de producció en brots laterals. És de brotada molt precoç, per tant té un alt risc de gelades de primavera. És molt productiva i de ràpida entrada en producció. La collita és molt precoç, cosa que facilita una millor utilització de l’equip de collita i post collita.

D'introducció més recent son les varietats més plantades actualment, procedents d'hibridacions fetes per obtenir ràpida entrada en producció, elevada producció i excel·lent qualitat de la nou.

Chandler

Introduïda l'any 1979 per la Universitat de Califòrnia, te 90% de producció en brots laterals, doncs una gran productivitat, vigor mitjà, brotada 15 dies després de Serr, excel·lent color del gra i molt ràpida entrada en producció. Collita tardana.

Howard 

El 80/90 % de producció en brot lateral, brotada 15 dies després de Serr, vigor mitjà, molt productiva, excel·lent qualitat del fruit i collita uns dies abans que Chandler.

Tulare

De recent introducció, es una nou de gran diàmetre i arbre de molt vigor. Molt productiva, brota 15 dies després de Serr i la collita es tardana.

Forde (UC95-26-37)

Introduïda molt recentment, l'any 2004 per la Universitat de Califòrnia, procedent de un creuament fet l'any 1995,d'interès per collir-se 10 dies abans que Chandler. Te un vigor mitja, entre Gillet i Sexton. La brotada es 5 dies abans que Chandler.

Gillet (UC95-22-26) 

També de l'any 1995.  Es pot collir  10 – 20  dies abans que Chandler.  La brotada també es uns 10 dies abans que Chandler. Entre els seus parents te Chico.

Sexton  (UC90-31-10) 

 De la mateixa data d'introducció, es pot collir una setmana abans que Chandler i te un 100% de producció en brots laterals i es molt productiva en arbres joves. Té una gran densitat de branques, pel que requereix una forta esporgada  de formació els primers anys. Procedeix d'un creuament de l'any l 1990,  i té entre els seus progenitors Chandler.

Ivanhoe 

És una varietat també de molt recent introducció. Te 100% de producció en brots lateral i pot ser collida un mes abans que Chandler, al mateix temps que Serr. Requereix un clima molt sec.

De gran interès per la seva precocitat. Cal comprovar l'adaptació al nostre clima.

Portaempelts

Tradicionalment a Europa la noguera s'ha empeltat sobre peu franc procedent de sembra de llavors de Juglans regia. No passa el mateix a EEUU, que tradicionalment han utilitzat noguera negra, normalment Juglans hindsii i, principalment, els híbrids naturals entre aquesta y Juglans regia, anomenats Paradox. La noguera negra europea, Juglans nigra, i les americanes, J. hindsi, tenen l'avantatge de la seva resistència a malalties de l'arrel, sobre tot fongs de l'espècie Phytophtora. Tenen però un greu problema, que és la seva sensibilitat al virus CRLV (Cherry leafroll virus), causa del Blackline, que provoca una incompatibilitat entre peu i varietat, que sempre és J. regia, necrosant la zona de l'empelt i provocant la mort de la planta.

De fet, ara mateix, el peu franc procedent de llavor és el mes emprat en les plantacions

Citarem una sèrie de nous portaempelts que han estat seleccionats per aportar alguna millora en quant  a vigor, adaptació a sols calcaris, resistència a malalties de l'arrel i nematodes

De procedència francesa

• Mj209 x Ra, (J.major x regia) molt vigorós i adaptat a sols alcalins
• Ng23 x Ra, millor adaptat a sols àcids

De procedència EEUU

• Vlach, un paradox clonal, micropropagat.
• VX211, tolerant a nematodes i moderadament a Phytophtora. Es un hibrid de paradox x J.Regia,  molt vigorós, lleugera resistència a nem'atodes i facil trasplantament.
• RX1, és un hibrid de Juglans microcarpa (noguer negra de Texas) x J.Regia. Poc vigorós , molt resistent a phytophtora i de fàcil trasplantament.
• En estudi està la utilització de Pterocarya Stenoptera, d'origen xinès, que té una gran resistència a phytophtora, peró que presenta dificultats per l'empelt amb determinades varietats i del que no es te encare prou experiència.

Nous portaempelts estan en estudi, per aconseguir, principalment, resistència a enfermetats de les arrels i un bon vigor.

Plantació

La noguera és una planta exigent en sol i aigua. Necessita un sòl filtrant i profund i reg abundant. La plantació de nogueres en terres marginals condueix al fracàs. La inversió per la plantació es important. Cal fer anàlisi del terreny per determinar l'adob necessari i si cal corregir el terreny. És imprescindible tenir garantida una aportació mínima de 1.200 metres cúbics d'aigua per hectàrea i per mes durant l'estiu. Sistemes de reg especials (subterrani o cintes) poden estalviar aigua, però cal ser curós en el càlcul, doncs un error pot resultar fatal.

El marc de plantació varia segons les varietats elegides i la fertilitat del terreny. Entre fileres no es aconsellable baixar de 8 metres per facilitar el maneig de la collita. Entre arbres pot ser de 5 a 7 metres. Això representa uns 200 o 250 arbres/ha. En varietats com Serr o Tulare, cal arribar a 8 x 8 o 8 x 9 metres. També cal un marc ample per la varietat Hartley, que s'adapta malament a la formació en eix central i tendeix a formar un vas.  La forma millor adaptada  per a les noves varietats és l'eix central, estructurat o no, que permet una entrada en producció ràpida i facilita l'esporgada mecànica en edat adulta. Els primers anys cal una esporgada de formació manual, que representa poques hores per Ha., però que és imprescindible.

Una norma que cal sempre tenir en compte és que si no hi pot entrar el sol no hi ha producció de nous. Per tant cal aclarir les branques, deixant espai entre elles per tenir una bona il·luminació.

En general, les plantacions molt intensives no han estat un èxit. La noguera es una planta gran, que ocupa ràpidament l'espai que necessita. Si no en té prou guanya alçada i queda una bona part ombrejada. De fet, les plantacions antigues a Califòrnia, amb varietat Serr o Hartley, tenen marcs de plantació de 10 x 10 a 12 x 12 metres, amb excel·lents produccions.

Finalment cal fer unes observacions referents a la mida de les explotacions. Les explotacions de noguera requereixen poca mà d'obra. Una persona pot portar, tranquil·lament, de 25 a 50 Ha., segons la mecanització del reg. Necessitarà ajut en la collita i potser en l'esporgada. La collita es mecanitzada, amb diferents tipus de màquina.  Plantacions majors, de 50 a 100 Ha. requereixen maquinària de major capacitat i major preu. En general l'equip de collita es composa d'un vibrador (com els emprats per les ametlles i olives),  i una collidora.  Les nous han ser assecades amb molt poc temps  desprès de collir-les i ser rentades i passar una primera selecció. Cal doncs un sistema de assecatge, generalment amb aire calent, proporcional a la collita esperada. A França es calcula una capacitat del assecador, del 25/30% de la producció. Cal considerar que treballen normalment amb varietat Franquette, de difícil assecatge i en ambients, generalment, molt humits. A les nostres condicions, l'experiència diu que un 15/20% de capacitat és suficient, en anyades normals. Pot rebaixar-se si la plantació té diferents varietats, amb collita esglaonada.

En plantacions més petites és molt important estudiar la possibilitat de compartir l'equip de collita i tractament, doncs és una inversió important, que no s'utilitza més que uns pocs dies.